El delta de l'Ebre és una de les zones humides més gran de les terres catalanes. Amb els seus 320 km de superfície constitueix l'hàbitat aquàtic més important de la Mediterrània occidental, després de la Camarga (Parc Regional  a França), i el segon de l'Estat Espanyol, després del Parque Nacional de Doñana.

D'altra banda, el seu important paper biològic contrasta amb la profunda humanització d'una gran part de la seva superfície i la seva importància agrícola. L'harmonia entre els seus valors naturals i l'explotació per part de l'home no ha estat mai fàcil i per això, i a instàncies dels habitants del municipi de Deltebre, la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Decret 150/89, de 12 de juny, estableix la declaració del Parc Natural del Delta de l'Ebre.

El Parc Natural del Delta de l'Ebre té una superfície de 7.736 ha , que comprenen les llacunes de les Olles, el Canal Vell, el Garxal, l'Alfacada, la Platjola, la Tancada i l'Escanyissada, les illes de Buda, Sant Antoni i Sapinya, les penínsules de la Punta de la Banya (els Alfacs) i el Fangar, els ullas de Baltasar i els erms de Casablanca.

El paisatge del delta té una forta personalitat que el fa únic a Catalunya. Les terres totalment planes li donen un aspecte peculiar, amb una gran variació de colors depenent de l'época de l'any. Al Litoral presenta paisatges típics de la Mediterrània, grans estanys vorejats per canyissars i jonqueres, grans extensions de sols salins amb la típica vegetació halofita.

Com a llocs d'interès cal destacar la Casa de Fusta, que ara mateix representa un centre d'informació i un museu ornitològic on es mostra una col·lecció molt complerta de les espècies més representatives de la fauna deltaica. El Museu Comarcal del Montsià, l'Ecomuseu del parc Natural, i evidentment les zones del Parc Natural, com són la Llacuna de les Olles, la Punta del Fangar, la Llacuna del Canal Vell, la Desembocadura, el Riu i la Platja del Migjorn, la Llacuna de la Tancada, la Punta de la Banya, la Llacuna de l'Encanyissada i els Ullals de Baltasar