El Matarranya és una comarca situada al sud de la franja catalanòfona de l'Aragó, fronterera amb Catalunya (La Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià), el País Valencià (Els Ports i el Baix Maestrat) i la comarca aragonesa del Baix Aragó.

Els seus dos rius principals són el Guadalop a ponent i el Matarranya al centre, ambdós afluents de l'Ebre.

La comarca, abrigada contra els vents humits de llevant per la serralada dels Ports, presenta un clima mediterrani amb tendència continental caracteritzat per precipitacions minses.

La seva vegetació pertany al domini del carrascar, que comprèn pasturatges secs i erms amb brolles de romaní poc denses i un estrat de pins, a les terres d'altitud baixa i mitjana, i a les fondalades ombrívoles,  boscos de ribera, boixedes, etc.

L'activitat econòmica principal del Matarranya són l'agricultura i la ramaderia. Els cultius de secà són majoritaris: oliver, vinya i cereal, fonamentalment. La ramaderia ha recuperat en els últims anys certa importància dins l'economia comarcal, principalment en els pobles més propers als Ports de Beseit. L'activitat industrial és gairebé inexistent; es limita a la transformació dels productes agroalimentaris, l'extracció d'argila i a alguns tallers de confecció i tèxtils.

La població de la comarca ha patit una forta davallada: ha passat de tenir prop de 30.000 habitants l'any 1900 a tenir-ne 12.000 en l'actualitat. Només dos, dels vint-i-cinc municipis que comprèn la comarca, superen els 1.000 habitants.

El poblament prehistòric es documenta a la comarca a través de les pintures rupestres, com les dels Secans de Massalió i del barranc del Calapatar de Queretes. Però és conegut sobretot durant la primera edat del ferro, amb els poblats de les Escodines de Massalió i el Vilallong i el tossal Redó de Calaceit, que cap al segle V a.c. es transformaren en ibèrics, l'exemple més destacable és el de sant Antoni de Calaceit.

Amb la romanització el primitiu poblament esdevingué una zona d'hàbitat agrícola dispers de la Tarraconense. La Islamització fou un fenomen profund: la comarca pertanyé a la taifa de Tortosa. L'any 1169 Alfons el Cast conquerí, entre d'altres, Vall-de-roures, la Vall del Tormo, Beseit i Peñarroya. La comarca fou repoblada per francs i sobretot per catalans de Lleida, però tots els pobles passaren a ésser regits sota el fur d'Aragó. Per testament reial del 1248, la zona del Matarranya restà integrada al regne d'Aragó. Fins el 1833 la comarca formà part del corregiment d'Alcanyís; amb la divisió provincial d'aquest any fou inclosa a la província de Terol.