La comarca de la Terra Alta és a la part més meridional de Catalunya i fa frontera amb l'Aragó. Limita al nord i al nord-est amb la Ribera d'Ebre, al sud-est amb el Baix Ebre i al sud i a l'oest amb la comarca del Matarranya. 

A la comarca hi conflueixen tres serralades que recorren i articulen el seu espai natural i conformen la seva orografia: la serra de Pàndols, la de Cavalls i, a l'extrem nord-est, el massís dels Ports.

Aquestes alineacions muntanyenques pertanyen a la serralada Prelitoral catalana i presenten en cada cas unes formes pròpies, d'acord amb el material del que estan formades. Les de matèria calissa i conglomerats tenen una disposició rectilínia, són abruptes, encimbellades, amb cingles de difícil accés i fragmentades per congostos i barrancs. Les de matèria argilosa tenen una disposició sinuosa, de lloms amples i arrodonits i colls suaus i allargats, ja que entre aquesta massa orogràfica -a causa de l'erosió, les pluges i els cursos d'aigua- s'han excavat conques de dejecció. Les principals són les dels rius Sec i Canaletes, que desguassen a l'Ebre.

La comarca de la Terra Alta disposa d'una gran varietat de paisatges que, gràcies a la feble industrialització i a la concentració de la població en petits nuclis, s'han conservat en un estat gairebé invariable. Al costat de les petites planes, amb els conreus tradicionals de vinya, oliveres, ametllers i avellaners, trobem paisatges molt agrests, com ara els de les serres de Pàndols i Cavalls, de la muntanya de Santa Bàrbara o de les roques de Benet, a Horta de Sant Joan. En altres punts, les masses pètries, els barrancs i els singles són aptes per practicar l'alpinisme.

També s'hi troben paisatges d'una bellesa especial, amb salts d'aigua com el de Sotorres, el d'en Barber, amb més de cent metres d'alçada- i el de Cantavella, amb salts d'aigua molt esglaonats.